No sé per que les ofrenes em fascinen. No acabo de veure quin és el motiu. Sempre he trobat per el meu camí ofrenes amagades: dins les parets de cases, a qualque excavació, dins l'art, dins els poemes. Aquest bol amb calç ho vaig fer per il·lustrar un fet i el temps m'ha ensenyat que era una mena d'ofrena. I ara ho miro i ho medito.
A moments medito sobre la intensitat, sobre el pensar del cós, sobre la fragilitat dels moviments. Repeteixo fragments com si és tractés d'un mantra, fins a convertir-los en una substància, un poema o una imatge.
I em deixo portar per els camins i dubtes.
Inscric en la pedra
muda del torrent
tots els noms teus
per trobar-t'hi de nou
cada volta que torni.
Cinta Massip del llibre "Amurada"
Paso uns dies a Menorca i no puc evitar el record de la meva primera visita. Ni oblidar certa persona que, com un mestre, em va introduir en l'arqueologia i em va ensenyar a caminar, de manera silenciosa, per les fonts ancestrals. Em va regalar un "nom" de somnis i vaig haver d'aprendre a discernir entre la realitat i el somni. I ara, sempre que camino per la seva illa, sento el seu alè, la seva mirada i la seva alegria. I com un orfe de la seva saviesa, em pregunto si les respostes a les meves mirades pertanyen a les realitats o als somnis.
Todos los sures adonde no has viajado
ya no serán el Sur, aunque los veas,
porque no has ido nunca,
a este lado de ti y en este espejo,
esos otros viajeros de ti mismo.
Y el Sur al que viajaste no es el Sur
adonde tú has viajado: se quemó
con lo que pudo ser y lo que ha sido.
Carlos Marzal [ fragment de "El Sur Irreparable" ]
+acrylic+on+canvas,+by+Robert+Natkin.jpg)
